Cada febrer els ametllers ens anuncien l’arribada del bon temps a Catalunya, és la seva manera de dir-nos que l’esclat de color i olors de la primavera ja és aquí.

Entre tots els arbres fruiters que treuen flor a Catalunya, l’ametller és l’única espècie típicament mediterrània. A més, és la primera espècie que treu flor a Catalunya i Arbeca és una de les millors zones del país per gaudir de l’espectacularitat de la seva floració.

La bellesa de la floració arbequina ve donada per presentar grans extensions d’ametllers, que a banda d’agradar-nos la vista amb les seves flors blanques i rosades, tenen un punt fantasiós gràcies a les formes dels troncs i branques, són ametllers centenaris cuidats generació rere generació.

Quan hom es troba al bell mig d’un camp d’ametllers arbequins té la sensació de ser en mig d’un gran bosc florit, aquesta sensació no es percep de la mateixa manera als camps d’arbres fruiters de regadiu com el presseguer, el cirerer, la perera o la pomera, ja que la distribució dels arbres (rengs) és amuntegada i més homogènia, aprofitant fins el darrer pam de terra.

Quan arriba l’hora daurada, la posta de sol, la màgia de la floració arbequina es multiplica. La situació geogràfica dels camps d’ametllers arbequins, en un petit altiplà que precedeix la gran plana d’Urgell, fa que el sol sembla que vulgui fondre’s entre les arrels dels ametllers, formant una efecte visual únic però efímer.

Cada any s’organitzen activitats a l’entorn dels ametllers florits, les trobareu aquí.

Les Columbretes són un regal pels navegants entre Catalunya i el País Valencià, al bell mig del Mediterràni, a les aigües de Castelló, sobresurten del mar per saludar a aquells qui s’aventuren a navegar fins allí. I no són pocs, hi ha qui ve des de les costes de Castelló amb golondrina per a fer-hi una visita guiada, altres acudeixen amb les seves embarcacions privades per a fer un bany i altres, com els companys de Deltasub, per a fer-hi snorkeling i submarinisme.

Vam salpar des del port de la Ràpita un bonic matí de primavera, seguíem la costa de Castelló i el Montsià i la serra d’Irta sempre marcaven les seves siluetes a terra ferma, fins que les Columbretes, enmig del no res, començaven a puntejar en l’horitzó.

Les dos hores de navegació havien valgut la pena. L’Illa Grossa s’obria de braços per donar-nos la benvinguda a aquell paradís volcànic. Qui ho havia de dir, que allí, entre Eivissa, Castelló i el delta de l’Ebre, la naturalesa havia de ser tan i tan capritxosa…

L’arxipèlag el formen un conjunt d’illots i esculls, tots ells cons volcànics. L’illa Grossa és la més representativa, ja que hom pot llegir perfectament el gran crater que formaren les successives erupcions. La seva porta d’entrada, al nord est, és precisament la zona on les llevantades s’han encarregat d’erosionar més el basalt, permetent així el pas de les embarcacions i ser una zona de resguard per pescadors i navegants.

L’illa Grossa fou poblada recentment, al segle XIX, primer per una colònia de farers i actualment pels tècnics de la Reserva Natural. Els tècnics, que viuen allí tot l’any, us explicaran moltes coses interessants, per exemple, el perquè antigament les Columbretes s’anomenaven les Illes de les Serps. 

No us explicarem més coses sobre les Columbretes, heu d’anar-les a conèixer! Ja sigui per a fer-hi una passejada guiada, fer-se un bany en les seves aigües cristal·lines, practicar snorkeling o submarinisme en un fons marí ple de vida o simplement gaudir del seu paisatge en bona companyia. 

Més informació

Activitat recomanada