La febre de les piscines naturals

Era mig matí quan en Dani de la Casa dels Abeuradors de Gandesa ens proposava apropar-nos a una de les piscines naturals de la Terra Alta i el Matarranya, la de l’Assut del Molí, entre Caseres i Calaceit. 

La geomorfologia de la Terra Alta presidida pels Ports i una gran altiplà, que des dels seus peus deriva vers la Vall de l’Ebre, afavoreix la formació de piscines naturals. Els dos ambients geomorfològics es caracteritzen pels sòls calcaris els quals l’aigua dels Ports s’encarrega de modelar.

A la zona muntanyosa trobem diversos espais encaixats entre muntanyes com el Parrissal de Beseit, les Olles de Bot, el Toll de Vidre d’Arnes o la Fontcalda de Gandesa a la serra de Pàndols i Cavalls. A la zona més planera el riu Algars s’encarrega de formar llargues fondalades on en alguns punts, gràcies als capricis de la roca, s’hi formen piscines naturals com la d’Arenys de Lledó o la de l’Assut del Molí.

La piscina natural de l’Assut del Molí no es troba entre les més conegudes però els vilatans de Caseres, la població més propera, la coneixen molt bé. Els paisatges agraris de secà marquen el patró paisatgístic i el riu Algars s’encarrega de trencar-lo gràcies a un llit fluvial molt ample. L’espai, que presumeix de tenir aigua durant gran part de l’any, presenta dues piscines naturals que es divideixen per un petit salt d’aigua.

En Dani ens explicava que en els últims anys han incrementat els visitants i turistes que pernocten a la zona motivats per aquests espais. Poder-se refrescar en espais naturals verges, d’aigües cristal·lines i no massificats sembla que podria convertir-se en un nou argument diferenciador de les comarques de la Terra Alta i el Matarranya. Tot plegat caldrà gestionar-ho molt bé perquè no es sobrepassi la capacitat de càrrega i no suposi un greuge per la qualitat ambiental, seguint exemple de poblacions com Beseit amb el Parrissal o Sant Carles de la Ràpita amb la platja del Trabucador.